 |
| www.seatails.org |
El vent bufa
fort, però no li impedeix seguir endavant. Ell sap que si ho fa, haurà de
deixar moltes coses enrere, però també sap que valdrà la pena. Arriba al moll i
comença a caminar sobre la fusta gastada. Sent com cruix, cosa que el fa dubtar
sobre si és una bona idea, però llavors pensa en el seu meravellós somriure, en
els seus llargs cabells rossos i en la seva llarga i elegant cua turquesa, i
sap que està fent el correcte. Segueix avançant i en arribar al final del moll percep
uns suaus moviments en l’aigua. És ella, que l’està esperant. Pensa en tot el
que ha passat durant últims mesos i somriu, perquè li sembla increïble que
s’hagi pogut enamorar d’un ésser com aquest, una sirena, que pensava que només
existien en els contes. Però és ben real i és l’única que el sap fer feliç.
Mira el seu voltant per últim cop i es llança al llac. Sota la cristal·lina aigua
es troba amb els seus ulls, que reflecteixen felicitat. Sobtadament, nota com
una energia estranya l’envolta i el força a treure l’aire que té contingut a la
boca. Ara ja no necessita l’aire de la superfície per viure, es podrà quedar
sempre més allà. Els dos s’agafen de la mà i, junts, neden per l’aigua sabent
que ara sí, podran ser eternament feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada