LA NINA

artbykat.storenvy.com

Ho vaig veure de seguida, era impossible que no m’hi fixés. Vaig entrar al parc i em vaig dirigir al banc que hi havia a un dels costats. Estava gairebé convençuda  que allò que hi havia sobre el banc era el que jo pensava. Aquell vermell que destacava no era un vermell qualsevol, era un color intens, el mateix vermell que donava color als meus records de la infància.

Quan vaig ser davant del banc i vaig comprovar que, tal com m’havia imaginat, es tractava d’una nina, no vaig dubtar en agafar-la, i en el moment en que la vaig tenir a les mans, va ser com si m’hagués transportat de nou a quan era una nena.                       

Aquella nina no tenia només els mateixos cabells rojos com la nina que jo tenia de petita, també tenia el mateix tacte suau, però en algunes zones una mica més aspre a causa del desgast. Tot i això, sabia que no era la meva, perquè no tenia els mateixos ulls ni la mateixa mirada tan dolça que jo recordava. Amb suavitat, la vaig tornar a deixar com l’havia trobat: asseguda al banc, segurament esperant que la nena que l’havia deixat allà tornés aviat i li demanés disculpes entre abraçades per haver-se-la oblidat en aquell solitari parc.